dimarts, 24 de maig del 2016

Qui cuida més o millor?

Massa sovint els pares separats no ens posem d'acord en com cuida l'altre ex-cònjugue als fills comuns. Hi ha pares que, tot i inicialment tenir visions comunes sobre el què és la cura dels fills, amb els anys canvien i en divergeixen. Hi ha pares que poden portar el seu fill a urgències per una rascada al genoll o un gra al nas i altres que no ho farien encara que portés tres dies al llit amb més de 40º de febre i vòmits.

Així som. Ja diu la dita que sobre gustos no hi ha res escrit. I com diu en Serrat cadascú baixa les escales com pot i a la seva manera. I com la primera necessitat vital que tenim els pares és saber que ho estem fent bé, ens envoltem d'una tribu, que ens asserena quan ens reconeix i valora, mentre que la tribu de l'antiga parella fa el mateix amb ella.

Un adolescent de16 anys es pot quedar sol a casa mentre el pare o mare va a fer la compra. Fins i tot deu ser positiu que aprengui a ser autònoma i a espavilar-se. Pensaríem el mateix si en comptes d'anar de compres fos una vetllada nocturna o un partit de futbol? Pensaríem el mateix, també, si aquesta personeta tingués sols 12 anys?

Els accidents, de vegades passen. També quan anem amb tota la prudència del món. Un mussol o una infecció a l'ull mal guarida pot acabar amb la pèrdua de la visió. Quan un, després de molt insistir, aconsegueix persuadir a la seva parella que porti el fill al dentista, i finalment aconseguir que aquest tingui una bona dentadura, pot passar que en trobar-se amb un membre de la tribu de l'ex, simplement comenti que, en realitat, no n'hi havia per tant. I aquell pare que se sentia bon cuidador assumir que, en realitat, tampoc pot demostrar que no té raó. Per sort o per desgràcia en la majoria de casos no hi ha feed-back, ni aquestes coses ens permeten aprendre o fer judicis justos com els que voldríem.

I per acabar, allà on volia anar. Què faria un bon jutge o mediador amb una discussió com aquesta? Seguint la definició del terme, hauríem d'anar al dentista la meitat de les vegades o deixar el nano sol a casa fins a la meitat del partit. Malauradament en aquests casos, la justícia, el que es diu justícia, no existeix.