dimecres, 5 de novembre de 2014

Collaret, el gat negre i el gorjablanc,.... una història de comportament mafiós?

Malgrat el meu utòpic fonamentalisme de viure al camp deixant la més petita possible petjada ecològica a l'entorn natural d'on havia decidit anar a viure, vaig haver d'abdicar davant la meva filla, a la qual li encantaven els gats domèstics. Així quan la veïna ens va ensenyar les tres pilotetes tigrades que havia parit la seva gata Burri, em va implorar de quedar-nos en un.

El gat adoptat el vam batejar com a Collaret, en tenir una cinta de pèl blanc vorejant gairebé del tot el coll.

Un cop crescut, teníem el gat bàsicament a fora, però el menjar el mantenia a dins de casa per evitar que altres gats ferals de l'entorn se'l cruspissin. Mica en mica es va anar acostumant a veure'm arribar i entrar amb mi, o miolar rera la porta per que l'obríssim quan tenia gana. En esdevenir subadult, ja li agradava de sortir a fora a caçar o fer amistats o barallar-se amb altres gats ferals que corrien pel voltant, i ja no hi posava pegues si havia de treure'l.

Ara que miro enrere penso (antropocèntricament, és clar) que s'avorria, i molt. A l'entorn, aparentment no hi havia gaire moviment. Un cop eliminades les quatre sargantanes, el dragonet i la cotxa fumada, els quals va anar eliminant sistemàticament contra el meu pesar, la seva rutina consistia en dormir en un lloc enlairat i arrecerat -no fos cas que vingués el gos deslligat del veí-, conèixer altres gats i endrapar el màxim de pinso.
Just a la llinda de la porta, encara miolava per què el bol de pinso no era prou ple
Va ser aleshores quan va començar a fer coses estranyes. Un vespre, quan el gat estava a dins de casa, va miolar per així poder sortir. Però al cap de mig minut miolava per tornar a entrar, i aleshores menjava quatre galetes. El plat estava mig ple de pinso però continuava miolant. I així diverses vegades, fins que començava a treure'm de polleguera i acabava posant pinso i gat a fora, i aleshores callava i podia continuar fent la meva feina. Això va començar a fer-ho molt sovint. I quan jo n'era conscient i decidia en cap cas no treure el menjar a fora, curiosament el gat desapareixia uns dies.



Va ser aleshores quan vaig acabar descobrint que el pinso deixat a fora l'endrapaven altres bèsties, com ara un gat feral negre i fins i tot una fagina! Com podeu deduir pel títol del text, vaig arribar a pensar que aquests altres carnívors pressionaven d'alguna manera el nostre gat Collaret per aconseguir que el seu amo els deixés croquetes de pinso accessibles. "O ens aconsegueixes pinso o t'esgarrapo el nas" podrien haver-li dit.
Encara que això és sols una suposició, també podria ser que el gat volgués tenir el pinso a fora per convidar els seus amics a sopar. El cas és que un dia el Collaret va desaparèixer i mesos més tard vam trobar en un racó poc freqüentat de la masia un cadàver de gat,....mai sabrem si era el nostre Collaret i si va morir assassinat per la màfia del voltant....