dijous, 1 de juliol de 2010

Cuida't

"Cuida't!"- A la meva joventut d’estudiant, mai m’havien dit aquesta frase. En aquella època ens dèiem Déu!, Fins demà!, Nos vemos! (y si no nos vemos nos vamos al oculista) i prou. Vaig sentir-ho per primer cop en boca d’ella, a qui admirava pel seu cos i la facilitat que tenia per conquerir homes, els quals davant l’overbooking es podia permetre seleccionar segons les satisfaccions que li donaven.

M’explicava aquests detalls al tren, mentre tornàvem de Bellaterra als atapeïts ferrocarrils. Havia hagut de recórrer a la feina de cambrera de discoteca de caps de setmana per pagar-se els estudis. Mentre m’ho explicava per dins em sonava la cançó dels Siniestro Total “A una isla del Caribe, he tenido que emigrar....”. Jo l’escoltava amb delit per comprovar si funcionava la tàctica de la tortuga, per si alguna cosa em podria servir per aprendre o, a les dolentes, per escriure l’assaig sobre la naturalesa humana que m’havia plantejat escriure algun dia.

En aquella època no em menjava una rosca, ho tenia ben assumit, però això no treia que per les nits em recordés de les seves corbes, ja que ella ho tenia tot i a més era simpàtica i, com dèiem, enrollada, i ja m’havia aclarit que m’estimava com a col•lega.

Quedàvem per estudiar a casa seva pocs dies abans dels exàmens, per repassar i ens sèiem estratègicament el dia de la prova; recordo que als exàmens tipus test situava la mà esquerra a davant i a l’esquerra de la taula i era resposta A; a davant i a la dreta, resposta B... segons el número de resposta que em sol•licitava pel darrere.

En acabar el curs, i acomiadar-se amb un “Cuida’t” la vaig replicar: "Cuida’t tu!" al que de seguida va contestar: "No. A mi ja em cuiden". Així que em vaig passar la resta de l’estiu cuidant-me de la millor manera que m’era possible... ...

1 comentari: