dimecres, 12 de maig del 2010

Biòleg de poble

Voldria ser un biòleg de poble. Sí. Com els metges i metgesses de poble, als quals els veïns i veïnes, agraïts per haver-los conservat la salut, li agraeixen per Nadal el seu bon estat amb pernils, embotits, fruites, verdures i envasats. En aquest cas m’agrairien el bon estat de les poblacions de fauna i flora del municipi, així com el de rius, boscos i paisatges, de quantitat i qualitat creixent o, en tot cas, no decreixent.

M’estaria a casa atenent consultes, ja fos sobre plagues diverses o bé sobre insectes i altres artròpodes que piquen. Provaria de identificar els exemplars que em demanessin. Mantindria una base de dades actualitzada sobre la flora i fauna del municipi. Faria també transsectes a peu, fent un seguiment de la fauna, avaluant en el possible el bon o mal estat de les poblacions de les espècies més amenaçades, aplicant-hi mesures correctores. Aniria en bicicleta a visitar altres indrets emblemàtics. Ajudaria als pagesos a reparar la tanca del galliner per què no hi entressin les salvatgines. O a assenyalar a quins llocs s’ha d’eliminar la brutícia, o tapar els forats, per què no s’hi fessin ratolins. Alertaria a la gent del poble sobre la conveniència de respectar certs peus d’arbre quan es fessin tales. O evitar fer desbrossaments de l’herba en època de floració d’orquídies. Aconsellaria sobre com cremar brancada, millor en piles petites que no cremant directament els marges. O quina lluita biològica és millor per evitar les plagues als horts. Em mantindria en contacte constant amb altres biòlegs i biòlogues de pobles veïns, amb els quals ens faríem un assessorament mutu, desinteressat. En cas necessari, també recorreria a altres especialistes d’altres àmbits.

Viuria de l’ajut de l’estat, que reconeixeria el valor de la feina i millores aconseguides. I, com dic, del intercanvi d’ajudes mútues amb els veïns i veïnes. Seria feliç.